Sessio 6: La conspiració dels Vanthampur
General Summary
Capítol 1:Pobresa extrema i venta de Tralari per 2po
Veiem a tralari que te vi a la sortida d’una taverna amb el seu pare a les afores de Puerta de Baldur . El seu pare, amb la barba desmanegada i el cos lleugerament esvaït per l’alcohol, es recolza en ella, com si fos més un bastó que una filla. La seva mare, amb els cabells esbullats i els ulls vidriosos, l’acompanya, tot just mantenint-se dreta. Finalment, el seu germá gran que li treu dos caps, està enxovat a causa de la fam. Els clients de la taverna passen sense mirar-los, alguns arrufant el nas i altres desviant la mirada amb incomoditat. La família no aconsegueix prou diners ni per un tros de pa i, entre les súpliques i les mirades desafiants de la gent, el desànim s'apodera de la petita Tralari.Aquella nit, quan el fred ja ha fet oblidar als seus pares l’esperança d’aconseguir un mos, un home misteriós s'acosta. La seva túnica és d'un color tan intens que fa que tot sembli més apagat, amb un brodat de calaveres daurades al coll. El pare de Tralari s’afanya a acostar-s'hi, gesticulant i parlant fluixet amb ell. La mare, també s'hi apropa amb els ulls fixos en l'home, fa un petit assentiment amb el cap. tralari que te vi no entén del tot què passa fins que el desconegut li allarga la mà, i ella, amb por, mira els seus pares, que ja no la miren . Amb les dues monedes d’or a la mà, els seus pares la venen sense pensar-s'ho dues vegades, i l’home de la túnica li diu que se n'ha d'anar amb ell durant 4 anys.
Capítol 2: Retorn de Tralari a Puerta de Baldur
Han passat quatre anys, i tralari que te vi torna a les portes de Puerta de Baldur amb el cor inquiet i duent a les mans una arma mig daga / mig espasa. Té la ment totalment en blanc; ni un sol record d’aquests últims 4 anys. S'ha convertit en una noia més elocuent i hàbil, amb un rostre seriós i un posat desconfiat. Sap que va marxar per ordre dels seus pares, però no aconsegueix recordar què ha fet durant aquest temps. Només sap que avui ha de tornar-los a veure. Amb el pas decidit, travessa les portes de la ciutat cap a la plaça del mercat però, no troba als seus pares en el lloc acortdat, aquests s'han oblidat totalment d'ella. Es dirigeix cap a on recorda que esta casa seva, amb la curiositat punyent d’espiar-los sense ser vista.A través d’una finestra trencada del costat de la barraca familiar, veu la llar caòtica que havia deixat, encara plena d’aquella misèria tan familiar. En una cantonada del menjador hi ha una imatge seva, una figura humil i solitària. Els seus pares estan junts, plorant i abraçant-se sense dir res, en un silenci dens. El cor de tralari que te vi batega amb força; pensa que potser l’esperaven d’alguna manera. Quan entra, els seus pares la miren amb els ulls plens de sorpresa i d’angoixa, temerosos de no poder-li oferir res, només les mateixes mirades perdudes i mans tremoloses d’alcohol i desesperança de sempre. No triguen a insinuar que estan disposats a tornar-la a vendre si això els permet sobreviure un altre dia. tralari que te vi sent com es, trenca el vincle que encara li quedava amb ells cremant la casa familiar davant de tothom i, sense mirar enrere, els deixa per sempre amb la seguretat que ja no pertany a aquell lloc ni a aquella gent.
Capítol 3: Iniciació al gremi de lladres
Després de deixar enrere la llar i els records dolorosos, tralari que te vi es troba de nou en el món hostil de la Baixa Ciutat, on ningú ofereix ajuda i la pobresa s’agreuja a cada cantonada. Amb els ulls acostumats a la foscor, es veu obligada a robar per sobreviure, aprofitant la seva agilitat per treure aliments i petites monedes dels mercats i els clients dels carrers més estrets. Mentre contempla les cases luxoses de la Ciutat Alta, el seu cor s’omple d’odi cap als patricis i la noblesa, aquella gent que mai ha de preocupar-se per trobar menjar. En un dels seus robatoris, tralari que te vi veu una oportunitat irresistible: una bossa pesant penja de la cintura d’un home d’aspecte adinerat i amb un caminar despistat. Sense pensar-ho dues vegades, es llança a robar-li la bossa.Però de cop, en obrir la bossa en un carreró, se n’adona que ha estat un parany i la han possat a prova. Tres individus emergeixen de les ombres, observant-la amb un somriure sorneguer. Ràpidament entén que ha estat posada a prova, i sense que pugui respondre, li diuen que ha passat el test per ingressar al Gremio de Ladrones . En aquest moment, tralari que te vi accepta la seva nova vida entre delinqüents, amb un orgull renovat, decidida a usar les seves habilitats per venjar-se d’aquella societat que l'ha marginada i ajudar els mes desfaborits.
Capítol 4: La Flama d'Obsidiana
Thanatos , tralari que te vi , Lenora Ulldargent i Marah Tinnyhorns es troben a la capella secreta de la villa Vanthampur, contemplant la flama d'obsidiana amb el nom de Zariel gravat en runes infernals. Sense dubtar-ho, Thanatos aixeca l'estrany objecte i l’estampa contra el terra, trencant-lo en mil bocins. Tot seguit, acciona una segona palanca que revela un nou passatge cap a l'interior de les profunditats de la villa.
Amb la nova entrada oberta, descobreixen que el subsol està construït aprofitant l'estructura dels canals d’aigües residuals de la ciutat. L’eco dels seus passos i el xoc constant de les armadures sobre les parets de pedra humides fa que la seva presència ressoni per tot el laberint, cosa que alerta els cultistes propers, que es possen en alerta.