Sessio 12: La colina de Haruman

Capítol 1: Els inicis d'un mercenari del Puño

L’escena s’obre en un camp d’entrenament al cor de Puerta de Baldur . La figura jove de Cilindro Cuadrado alias Rambutan gordo, es troba dreta, amb l’arc ferm a les mans, però amb les espatlles lleugerament encongides. Les veus dels reclutes ressonen mentre un instructor rugeix ordres. Entre tots, Cilindro Cuadrado destaca per la seva habilitat natural amb l’arc, però la seva timidesa el manté al marge dels altres, observant i escoltant més que participant.

Al llarg dels primers mesos, Cilindro Cuadrado descobreix que la convivència al quarter no és fàcil. Tot i admirar els soldats del Puño Ardiente des de petit, s’adona que molts dels seus companys tenen ambicions diferents a les seves. Uns són valents defensors del poble, d’altres només busquen la glòria o el benefici personal. Per la seva banda, quan no li toca llegir lleis o fer maniobres, dedica el temps en solitari a esmolar les fletxes i llegir llibres sobre caceria.

De cop i volta, un dia el sergent assigna una missió rutinària a Cilindro Cuadrado i un grup de soldats més veterans. Un noble local, conegut pel seu comportament erràtic i aficionat a l’alcohol, ha denunciat un home del carrer per un crim incert. En arribar al lloc, Cilindro Cuadrado veu clarament que l’acusat no és res més que un innocent que ha tingut la mala sort de creuar-se amb el noble equivocat. Però el sergent, seguint ordres de dalt, exigeix la detenció de l’home sense més investigacions. L’acusat suplica, però és arrossegat mentre els soldats es miren entre ells amb recel.

No gaire més tard, Cilindro Cuadrado participa en una missió per rescatar un noble segrestat per un grup de bandolers desesperats. Tot i que el noble és alliberat sense incidents, el líder del Puño Ardiente ordena l’execució dels segrestadors al lloc dels fets. Cilindro Cuadrado queda paralitzat mentre veu com els soldats compleixen l’ordre sense qüestionar-la. Ell, en silenci, pensa que la mort no hauria de ser la primera resposta i que aquells homes podrien haver proporcionat informació valuosa o ser jutjats de manera justa.

Aquella mateixa nit Cilindro Cuadrado assegut al camp d’entrenament, mirant l’arc a les seves mans s'en adona que la imatge honorable que tenia del Puño Ardiente no es més que una ilusió i esperança autoimposada i molt allunyada de la realitat. Encara lluita amb la idea de com pot, un sol soldat, canviar el que sembla ser un sistema podrit. Però, al mateix temps, es compromet amb ell mateix a no perdre mai de vista el que és correcte, encara que li costi la vida o la confiança dels seus companys.

Capítol 2: La traïció de Triangulo Cuadrado

Triangulo Cuadrado era tot allò que el seu germà Cilindro Cuadrado no volia ser: un individu completament corromput. Per a ell, el Puño Ardiente no era una institució de seguretat i ordre, sinó una eina per obtenir poder, riqueses i influència personal. Les missions secretes que li assignaven no eren més que oportunitats per extorsionar, intimidar i manipular tant amics com enemics.

Per a Cilindro Cuadrado , Triangulo Cuadrado era més que un germà: era un mentor i un model a seguir. Va ser ell qui va instar a Cilindro Cuadrado a unir-se al Puño Ardiente , convencent-lo que era el millor cami a seguir, Triángulo sabia exactament com parlar-li apel·lant als ideals nobles i la innocència del seu germà menor. Però mentre Cilindro Cuadrado treballava per protegir els innocents i buscar justícia, Triangulo Cuadrado jugava a un joc diferent, on les regles les escrivia ell i la moralitat no tenia lloc.

Una matinada qualsevol, el sargent va ordenar una missió sencilla a Cilindro Cuadrado: "tu i el teu un grup de soldats del Puño Ardiente heu de rescatar un comerciant ric segrestat per un grup de bandolers als afores de Puerta de Baldur . Ha de ser una operació ràpida: infiltrar-se al cau dels segrestadors, neutralitzar-los sigilosament i portar el comerciant sa i estalvi."

En arribar al lloc i eliminar un per un tots els segrestadors sigilosament i amb gran maestria, Cilindro Cuadrado es va adonar que alguna cosa no encaixava. Els segrestadors no semblaven bandolers comuns: estaven ben entrenats, amb armes de bona qualitat i provisions que només algú amb contactes i recursos podia haver proporcionat. A més, l’actitud del comerciant, lligat en una cantonada, semblava més de pànic que consol al veurels. El moment clau va arribar quan Cilindro Cuadrado , va trobar un document sobre la taula de la sala d'interrogatori. Era un contracte: una suma substancial de monedes d’electro, promeses a canvi del segrest del comerciant. I al final del document, una signatura que li va gelar la sang: Triángulo.   Al cap de pocs segons de llegir-ho, Cilindro Cuadrado va veure com el seu germà apareixia de sobte. Amb la seva habitual seguretat, Triangulo Cuadrado va donar ordres als soldats que l'acompanyaven a ell i als que acompanyaven al seu germà per "assegurar" el comerciant i acabar de eliminar qualsevol possible testimoni. Cilindro Cuadrado mogut per la rabia interna no es va poder contenir i va saltar punyal en ma contra el seu germà, no obstant, entre tots els soldats el varen retenir, tirar al terra i apallisar. Mentre s'enduien al comerciant i recollien els cosos Triangulo Cuadrado es va aproximar al seu germà que seguia al terra ple de morats: "No has entes res de perque ens varem alistar, voliem una vida millor recordes? Ser del Puño Ardiente et pot dur a morir o et pot dur tenir riquesa, poder i un nom. Encara ets a temps de reflexionar i canviar". A lo que Cilindro Cuadrado amb el dolor en la boca li va replica: "Tu ets un traïdor"

Capítol 3: La colina dels Traïdors

La Colina de Haruman, marcada pel patiment etern dels condemnats, s’alça imponent i carregada d’una energia inquietant. Entre els cossos empalats que adornen els arbres torturats, destaca la figura de Jander Sunstar , un vampir atrapat en un malson perpetu. El seu rostre, desfigurat pel dolor i la desesperació, sembla buscar un rastre de realitat entre el grup d’aventurers. Thanatos , amb el seu posat decidit, s’acosta per parlar amb ell. Però Jander Sunstar , atrapat en els seus deliris, només murmura paraules confuses, assegurant que ells són una altra il·lusió destinada a alimentar el seu patiment. Thanatos , impassible, treu el punyal i, amb una precisió metòdica, l’hi clava a la cama, recollint un vial de sang. El contacte del punyal evidencia a Jander Sunstar que són relas. Amb els ulls plens de pànic, els adverteix: —Marxeu! Ja deu ser de camí, si us troba, us destruirà.   Thanatos no s’ho pensa dues vegades i comença a córrer muntanya avall. Però Cilindro i Tralari es queden. Amb la mirada fixa en Jander Sunstar , i ignorant el perill imminent, comencen a lluitar contra les branques que l’empresonen. Aquestes són dures com l’acer i semblen bategar amb una energia demoníaca que resisteix els seus esforços.   A la llunyania, un tro ressona, i un punt fosc apareix a l’horitzó. Muntat sobre una Pesadilla, un cavaller infernal cavalca cap a ells amb una velocitat sobrenatural. Haruman s’apropa, el seu rostre encès per una fúria que traspassa el temps i l’espai. En veure la figura diabolica, Cilindro Cuadrado abandona qualsevol intent de salvar Jander Sunstar i accelera el pas darrere de Thanatos . Però tralari que te vi , amb una determinació ferotge, fa un últim esforç. Amb una força sobrehumana, estira del cos del vampir i l'allibera en l’últim moment.   Haruman , ja sobre ells, brandant una llança gegant, llança un crit esfereïdor: "Heu comes un crim i sereu condemnats eternament per ell!" Enmig d’una explosió de flames i llamps, clava la seva arma a tralari que te vi , deixant-la inconscient a terra. Jander Sunstar , tot just alliberat, cau també sense força. Però Haruman no pot celebrar el seu triomf, perquè els seus companys giren cua, deixant de banda la fugida per plantar cara a l’enemic.  

Capítol 4: La Fúria del Cavaller Infernal

Haruman es llança sobre el grup com un torb de destrucció, però els aventurers, lluny de retrocedir, responen amb un atac combinat.   Thanatos carrega contra ell, la seva arma brillant amb una energia divina que esclata en forma de càstigs divins a cada cop. Les explosions de llum no fan tremolar Haruman , que s’enfronta a l’assalt amb una brutalitat implacable. Cilindro Cuadrado , movent-se amb la precisió d’un caçador experimentat, dispara una sèrie de fletxes que impacten amb una exactitud gairebé sobrehumana. Una d’elles travessa el braç del cavaller, fent-lo retrocedir momentàniament.   Elora Ulldargent i Marah Tinnyhorns canalitzen el seu poder arcà i conjuren encanteris d’Infligir Ferides. Cada cop que les seves mans brillants toquen l’armadura de Haruman , aquesta es corroeix. L’energia negra de les ferides obre esquerdes a la seva cuirassa diabolica, exposant la carn podrida de mort vivent que hi ha a sota.   Kurukukuru kuku , amb els ulls encesos pel poder de la natura, invoca un Raig Lunar. Un feix de llum argentada travessa el cel ennegrit i cau directament sobre Haruman , cremant-lo amb l’energia de la lluna atravessant Avernus .   Haruman intenta contraatacar, brandant la seva llança i intentant dividir el grup amb una sèrie de talls devastadors. Però Thanatos , utilitzant la seva força i habilitat, bloqueja els atacs amb la seva pròpia arma, desviant l’espasa en l’últim moment. El foc infernal s'apodera de Haruman i de la Pesadilla, escletxes de foc esclaten al seu voltant, aquest es treu la seva espada vorpal i esclata de rabia mentre allibera tot el seu potencial però el grup es manté ferm.   Els cops rapids i combinats del grup aconsegueixen trencar la seva defensa abans de que aconsegueixi fer el primer atac amb la espasa.   Thanatos recull l’espasa vorpal del cos caigut, mentre tralari que te vi s’apropia dels arnesos infernals de la Pesadilla. Kurukukuru kuku estabilitza Jander Sunstar , que els agraeix el rescat, però els adverteix: —No tinc res per compensar-vos, però escolteu-me. Ara apareixera una bruma densa morada, no em seguiu. A la guarida de Strahd Von Zarovich no hi ha res de bo.   Amb aquestes paraules, Jander Sunstar camina cap a la boira espessa i morada que l’embolcalla fins que desapareix completament.   Però la victòria encara guarda secrets. Thanatos , examinant el cos de Haruman , arrenca el primer fragment de l’espasa de Zariel . Quan la toca, una visió se li imposa: una cripta amb un mausoleu, on una tomba oberta porta la inscripció Olanthius . El seu cor s’accelera, però la visió es dissipa abans de poder veure res més.

Amb la sang de Jander Sunstar i el fragment de l’espasa, el grup utilitza el medalló per informar a Bel dels seus progressos. Aquest els comunica que en deu minuts Hobsniquel 2 arribarà a bord de Diversion per guiar-los cap als portals d’Ulloch. El grup es dirigeix al vehicle, on Hobsniquel 2 els informa que el viatge serà llarg, però que tenen l’oportunitat de parar a l’Emporio Errante , un mercat ambulant infernal, per obtenir provisions. Decidits a preparar-se pel que els espera, el grup es disposa a descansar abans de reprendre la marxa.

Capítol 5: La desaparició de Triangulo Quadrado

Tornant al passat Triangulo Cuadrado i els seus companys surten de la guarida on hi han deixat a Cilindro Cuadrado . Un dels soldats es dirigeix al grup: —Ha vingut Mortis Vanthampur amb una oferta. És membre del recent fundat Parlamento de los pares . Hauríem d’escoltar-lo.   Mortis, amb una aura gèlida que enerva fins i tot als més estoics, avança fins al centre de la sala. Amb un gest precís, deixa una bossa de monedes d’electre sobre la taula, el metall brillant captant l’atenció dels presents. Juntament amb la bossa, treu un retrat d’un home que desprèn autoritat i astúcia. Amb una veu suau però carregada d’intenció, Mortis parla: —Aquest empresari d'Elturel s’ha tornat un problema per a la nostra estimada Alianza de los Lores . Posseeix un objecte, un cub que, en mans equivocades, podria desfermar horrors inimaginables. Qui millor que vosaltres, soldats del Puño Ardiente , per recuperar-lo i eliminar l’arrel del problema? La prosperitat de l’Aliança i de Puerta de Baldur us ho agrairan.   Sense gaire discussió, l’encàrrec és acceptat. Els soldats es preparen per a una missió que creuen rutinària, però les seves vides estan a punt de canviar per sempre.   L’escenari es trasllada a una mansió luxosa. Els soldats es mouen sigil·losament pels seus passadissos decorats amb quadres d’èpoques antigues i llums de cristall. Finalment, arriben al despatx principal, un espai decorat amb una gran taula sobre una catifa vermella, prestatgeries carregades de llibres polsosos i cinc cadires que semblen preparades per a reunions exclusives.   Amb habilitat, Triangulo Cuadrado inspecciona cada racó fins que troba un calaix amb un doble fons. En obrir-lo, una foscor inquietant sembla irradiar de l’interior. El cub infernal, petit però carregat amb una energia maligna, reposa allà, esperant ser deslligat. Però abans que puguin assegurar-lo, la porta s’obre amb violència.   L’empresari entra amb pas ferm. La seva presència domina l’habitació, però aviat es revela que no és humà. Els seus ulls brillen amb un vermell infernal, i un somriure amenaçador descobreix uns ullals afilats.   Sense previ avís, l’habitació es converteix en un camp de batalla. L’empresari, utilitzant la seva força vampírica, es mou amb una velocitat inhumana. Abans que els soldats puguin respondre, un d’ells ja ha caigut sota les seves urpes. Triangulo Cuadrado , amb una barreja de desesperació i valentia, lidera l’atac, però l’enemic sembla imparable.   El combat es converteix en una massacre. Un a un, els membres del Puño Ardiente són eliminats amb una brutalitat esfereïdora. Finalment, només queda Triangulo Cuadrado , que, malferit però decidit, carrega contra el vampir. Amb un moviment àgil, l’enemic clava una urpa al seu pit, deixant-lo caure a terra mentre s’apodera del cub infernal. Amb una rialla freda, abandona la sala, deixant Triangulo Cuadrado al límit de la mort.   La sang s’escampa per la catifa vermella mentre Triangulo Cuadrado lluita per mantenir-se conscient. Les ombres de la sala semblen espessir-se, i una figura sinistra emergeix. Un diable, alt i elegant, amb banyes retorçades i una veu seductora, s’apropa al mercenari ferit. —No és així com s’ha d’acabar la teva història, valent guerrer. Tens la força i l’enginy per aconseguir molt més.   Amb un gest teatral, el diable treu un document llarg, escrit amb una lletra petita i meticulosa. El somriure que li il·lumina el rostre és tant prometedor com inquietant. —Signa aquí amb la teva empremta de sang, i tornaràs a viure. Fins i tot, seràs més poderós.   Triangulo Cuadrado , amb la mirada entelada pel dolor i la desesperació, xiuxiueja: —Què... què hauré de fer?   El diable riu profundament. —El mateix que fas ara: ser un mercenari. Només que en un altre lloc, sota un altre estendard.   Amb les seves últimes forces i ajudat per el diable, Triangulo Cuadrado agafa el document. La seva mà tremola mentre estampa l’empremta de sang al lloc indicat. En aquell instant, una energia fosca l’envolta, i el seu cos es recupera lentament de les ferides mortals mentre desapareix envoltat de flames. Un últim instant mostra a Rafael somriguent satisfet mentre es fon en les ombres.

Capítol 6: Somnis del Passat

Durant el descans, Thanatos té un somni inquietant. Es veu sortint d’un riu que reconeix com l’Estígia, però aparentment en un pla diferent. Desorientat, es troba en una cambra majestuosa amb decoracions dignes d’un déu. Davant seu, una figura colossal amb barba i una llança de dues puntes el mira fixament. Amb una veu profunda, declara:

“Thanatos, fill, pensava que a aquestes alçades ja t’hauries adonat que no hi ha manera d’escapar d’aquí ni de les tasques que et són encomanades.”

El somni s’interromp bruscament pel soroll dels goblins picant desesperadament a les portes del vehicle i cridant: "ENS ATAQUEN!!". Thanatos es desperta sobresaltat, seguit per Cilindro Cuadrado i la resta del grup.

Capítol 7: L’Atac per la Corona

A l’exterior, dos vehicles infernals de la mida de furgonetes s’apropen ràpidament. Equipats amb llançaflames massius, estan dirigits per Abisahis blancs, que reclamen la “corona cromàtica” i amenacen amb atacar si no els la lliuren.

Thanatos utilitza el conjur Missatge per comunicar-se amb ells, explicant-los que la corona no està al vehicle, els hi varen robar. Els atacants, però, insisteixen que el seu localitzador indica que sí la tenen ells. La tensió, la sorpresa i el dubte creix a mesura que la desconfiança s’estén entre els membres del grup.

De cop, tralari que te vi trenca el silenci amb una confessió que deixa tots bocabadats:

“Nois, us he de explicar una cosa...”

Quin secret amaga tralari que te vi sobre la corona cromàtica? Per que ho ha ocultat?

Perquè busca el Culto del Dragón la corona?

Qui era la figura del somni de Thanatos i què implica per al seu futur?

Que passarà amb el grup quan Haruman revisqui?

Qui és Olanthius , i quin paper juga en la redempció o destrucció de Zariel ?

Està realment Jander Sunstar lliure, o ha caigut en una altra trampa del destí?

Com reaccionarà Mahadi al veure a tralari que te vi ?