Sessio 20: La Cripta dels Jinetes Infernals

A Diversion , el viatge es veu interromput quan Elora Ulldargent , amb el seu encanteri Detectar Pensaments, explora la ment de tralari que te vi . L’escena transcorre dins de l’habitació, on les ombres dansen per la llum parpellejant de les espelmes. Elora Ulldargent es concentra, penetrant els pensaments de la seva companya. Descobreix el parador de la corona i el veritable motiu pel qual tralari que te vi la desitja. La informació és colpidora. Massa.

El cor d’Elora Ulldargent  batega amb força. La veritat se li revela com un punyal doble tall: coneixement i càrrega. En una decisió que trencarà la confiança del grup, opta per guardar silenci. El pes de la decisió es deixa sentir a l’ambient. La tensió es pot tallar amb un ganivet. Marah Tinnyhorns i Thanatos  noten el silenci de la seva companya, sospiten, però finalment decideixen confiar-hi... per ara. Alliberen tralari que te vi , tot i que no la deixen fora de la seva vigilància.

Mentrestant, Marah Tinnyhorns traça cercles de pedres i ossos a terra. Entona paraules antigues, i Diversion queda cobert per una cúpula translúcida. “Aquí el temps passa més de pressa,” explica. Una defensa, un recer, un lloc fora del món? Un altre dels seus misteris.

Amb el viatge llarg cap a la cripta, decideixen descansar. Mentre tots es retiren, Cilindro Cuadrado  és cridat a la sala de mando. Un esclau inquiet informa d’una “esfera brillant molt xula” a l’horitzó. Quan Cilindro Cuadrado  l’observa, queda fascinat: a l’interior de la llum, un unicorn llueix entre llàgrimes i patiment. Tan bon punt ho veu, fa cridar Thanatos  i Kurukukuru kuku .

Un Nalfeshnee i quatre Dretch s’acosten a l’esfera... i són instantàniament polvoritzats per un raig. L’esfera no només conté màgia poderosa; és una arma viva. El grup observa com una altra escuadra de Yugoloths pateix el mateix destí. L’esclau que la va veure, envalentit, puja a una moto infernal i s’hi acosta. Aconsegueix arribar molt a prop, però de sobte, una bèstia gegantina emergeix de les profunditats amb un martell i redueix el goblin i la seva moto a una taca. Quan l’amenaça es submergeix de nou... un portal irromp en l’aire i s’empassa l’esfera. Desapareix com si mai hagués estat allí.

Diversion reprèn el seu rumb. Ja descansats, finalment arriben a la Cripta dels Jinetes Infernales . El paisatge és grotescament bell. Pesadilles infernals cavalquen pels erms. Armadures sense vida agenollades davant de dues estàtues colossals que porten el símbol dels Jinetes. Inscripcions de glòria i honor esculpides en pedra. I al centre, una escalinata majestuosa que condueix al cor de la cripta.

 

A la porta hi ha una inscripció: "Dicta Juramento". En aquell moment, Thanatos  recorda el vot sagrat dels Jinetes Infernales . El pronuncia en veu alta... i la porta s’obre amb un gemec de segles.

A l’interior, cap bri de pols, cap desordre. Mausoleus ordenats amb cura reverencial. Tot està cuidat amb un amor que traspassa la mort. Però a mesura que trepitgen el terra, murmuris els envolten. Veus. Algunes amables, d’altres iracundes. Cilindro Cuadrado , gràcies a la seva visió verdadera, contempla els esperits dels antics creuats. El segueixen, l’observen. Són centenars.

Guiats per aquelles veus incorpòries, troben finalment la cambra del general Olanthius . Marah Tinnyhorns examina llibres de tàctica militar. tralari que te vi i Elora Ulldargent s’acosten al sarcòfag. Cilindro Cuadrado inspecciona el llit. Thanatos  , atret per una energia estranya, agafa un quadern. Un diari. El diari de campanya d’Olanthius .

De sobte, les veus comencen a cridar.

Una figura apareix a la porta. Armadura negra impol·luta. Llança en mà. Olanthius . Viu. O potser condemnat.

—Heu infringit un altre agravi... colar-se aquí incrementa el vostre pecat. Podeu haver derrotat Haruman , però aquí acaba el vostre destí.

Sense esperar resposta, crea una bola de foc negra i la fa esclatar. Una onada de foc. Una altra de pura necrosi. Elora Ulldargent , Kurukukuru kuku , Thanatos  i Cilindro Cuadrado cauen, els seus cossos inerts al terra. Marah Tinnyhorns i tralari que te vi es miren. No queda esperança... fins que els esperits que els havien guiat penetren els cossos dels caiguts. Amb una darrera empenta d’ànimes sacrificades, els fan aixecar.

Olanthius invoca espectres dels condemnats, que s’aboquen com ombres famolenques. Però Marah Tinnyhorns , radiant de llum divina, els expulsa. S’inicia una batalla titànica. Espasa contra llança. Fe contra desesperació. Amb tàctica, màgia i suor, aconsegueixen abatre Olanthius .

Però no és el final.

Una congregació d’ànimes dels Jinetes Infernales  es reuneix. Igual que havien tornat la vida als herois, la hi tornen a ell. Olanthius s’aixeca una altra vegada, ple de fúria.

La lluita torna a començar. I aquesta vegada, costa sang i llàgrimes. Però finalment, la llança cau, i amb ella el cos d’Olanthius . El silenci torna.

Amb els darrers alens, murmura unes paraules que ressonen en la cripta com un eco diví:

—Salveu-la... Salveu-nos...