Sessio 18: Quan l'ànima s’esmicola

Capítol 1: El destí de Thanatos

La foscor envolta el saló de marbre negre, il·luminat únicament per la llum tènue de les torxes. La figura de Nyx es retalla contra l'ombra, el seu rostre tens mentre mira fixament les seves filles, les Moires, els fils del destí estenent-se entre els seus dits.

—El futur del meu fill no és vostre per decidir —xiuxiueja, la seva veu trencada per la ràbia i la por.

La Moira central, Cloto, estira un fil daurat.

— Thanatos ja està lligat a Avernus , mare. No hi ha volta enrere.

—El seu destí és inevitable —afegeix Làquesis, deixant que el fil tremoli lleugerament—. La pregunta no és si hi anirà, sinó com.

Nyx estreny els punys. Les seves ungles, negres com la nit, es claven al palmell. Hades ja prepara l’enviament de Thanatos a la Guerra de la Sangre . Un destí de destrucció, un joc macabre entre dimonis i diables. Però ella no ho permetrà.

Abandona el saló de les Moires i invoca Hermes en una plana desolada sota el cel estrellat. Quan aquest apareix, amb un somriure juganer, ella ja ha decidit el seu pla.

—Necessito la teva ajuda, missatger.

—Sempre és un plaer servir a la nit en persona —somriu ell, tot i que als seus ulls balla un bri de preocupació.

—Vull fer un pacte. Amb Zariel .

Hermes calla un instant, i per primera vegada la seva postura relaxada es tensa.

—Saps què implica això?

—Sí. Ella és qui governa Avernus , per tant, només ella pot deslligar Thanatos de l’infern.

El silenci pesa entre ells. Finalment, Hermes assenteix.

—Està bé, negociaré els termes en el teu nom. Però tingues en compte que Zariel no fa res gratis i sempre té un propòsit ocult.

Capítol 2: El pacte de Nyx amb Zariel

Zariel apareix en una gran cambra de pedra, amb la seva armadura lluint sota la llum carmesina. Escolta les paraules d'Hermes amb interès, però el somriure als seus llavis indica que ja havia previst aquest moviment. Té espies al regne d’Hades. Sap que Thanatos ha estat designat per participar en la Guerra de la Sangre i que la seva mare, consumida per la por, farà qualsevol cosa per salvar-lo.

Quan Hermes es presenta davant Zariel en nom de Nyx , ho fa amb un oferiment inesperat: un espia. Una ombra fidel, capaç d’infiltrar-se en qualsevol pla, un regal que fins i tot la senyora d’Avernus no podria ignorar.

Però Zariel ja té una contraproposta preparada. No busca espies. Amb un to gèlid i clar, planteja el que realment vol: una bossa sense fons plena d’espaguetis. Un caprici aparentment absurd, però que amaga un significat més profund per a ella, una relíquia d’un temps en què la humanitat i la quotidianitat encara tocaven la seva ànima. Hermes , astut, s’ensuma el parany. Sospita que si entrega la bossa podria perdre més del que guanya, i evita oferir-la.

Després d’un intercanvi de paraules tens, Zariel reformula la seva demanda: 2.000 esclaus. Almas capturades per alimentar la guerra eterna d’Avernus . És un preu alt, però per Nyx , l’alliberament del seu fill no té preu.

—Pacte tancat, doncs —diu Zariel amb un somriure de triomf—. Necessito que Nyx es clavi aquest punyal. A la fulla hi ha gravat tot allò que hem pactat. Quan la sang toqui l’acer, el destí de Thanatos canviarà. L’alliberaré dels ulls de l'Abismo , del rastreig infernal... amb aigua del riu Estigi oblidarà qui és, i entre els dos el durem a Elturel , sota la llum de El compañero . Allà, envoltat de fe incorruptible i sense ànimes fàcilment temptables, dimonis i diables difícilment el trobaran.

Quan Nyx es clava el punyal, un llampec travessa l’aire. Thanatos és arrencat del pla infernal i projectat cap al pla material.

Quan desperta pel so d'una campana, es troba a Elturel , desconcertat. Els records són una boira espessa dins del seu cap. Un home robust, amb túnica blanca i un somriure massa perfecte, s’hi acosta. Es diu Thavius Kreeg . Dicta lleis tirant una moneda a l’aire, parlant de fe, de llum, d’ordre. Thanatos no entén res... però sap que el seu nou camí comença aquí.

Mentrestant, al món inferior, la campana que ha sonat a Elturel ressona també a Hades . Un so impossible, que travessa les dimensions i fa tremolar el tron del déu dels morts.

Hades apareix al costat de Nyx , amb els ulls encesos per la sospita. Ella, en silenci, li entrega un petit cub negre. És el cubo infernal, que conté la còpia del pacte signat amb Zariel . Hades el llegeix amb deteniment, sense interrompre. I quan aixeca la vista, no diu res. La seva mirada ho diu tot: els pactes amb els diables mai surten bé.

Capítol 3: La disgregació de les ànimes

El temps a Avernus és una presó sense portes: no hi ha dies, ni nits, ni estacions que alleugerin el pes de l'existència. Tan sols el brunzit constant de les forges infernals, la pols de sang en suspensió i el record constant que aquest pla no fou fet per als mortals. I, com si d'una malaltia es tractés, les conseqüències de romandre massa temps en aquest lloc comencen a manifestar-se.
A Diversion , Elora Ulldargent es desperta amb un espasme al coll i la boca oberta, emetent sons inconnexos. Intenta parlar, però les paraules no arriben. Només balbucejos. El pànic se li grava als ulls. Ha perdut el llenguatge. Avernus li ha robat la veu.
Marah Tinnyhorns , alerta pel so de la seva companya, revisa l’habitació per buscar alguna anomalia... i la troba. El lloc ha estat forçat amb enginy i cautela. 3 trampes han estat activades just la quantitat de esclaus que falten, segurament han estat usats com a carn de canó. Algú ha entrat mentre ella estava a Perdición Dorada... i el botí ha estat precís: la corona cromàtica ha desaparegut. No han pres res més.
Mentrestant, al pis inferior, Cilindro Cuadrado es desperta amb el front suat i la mirada trencada. Coneix el seu nom. Recorda el seu passat. Però quan observa els rostres familiars, no sent res. Ni una sola connexió emocional. Tots són desconeguts.
Amb el cor accelerat i la paranoia creixent, fuig. Al anden de Diversion , per tal de agafar una de les motos i intentar escapar. No pot confiar en ningú. Ningú és qui diu ser. Els altres el persegueixen: Marah Tinnyhorns i tralari que te vi són les primeres a interceptar-lo, cridant el seu nom, parlant-li de records compartits, de combats guanyats, de promeses fetes i de sous no pagats. Però per a ell, són actors en una obra aliena.
Arriben Thanatos , Kurukukuru kuku i Elora Ulldargent —la qual, tot i no poder parlar correctament, es comunica amb encanteris com Missatge i el Yelmo de Entender Idiomas. El grup intenta contenir l’atmosfera cada vegada més tensa, però no ho tenen fàcil. I encara menys quan un dels goblins esclaus observa el comportament de Cilindro Cuadrado i deixa anar una sospita fatal:
"Aquest no és el nostre amo... es un impostor, es un doppleganger."
L’advertiment cau com un tro. La paranoia fa metástasi. La resta de la tripulació esclava rep l’avís i activa el protocol d’autodestrucció del vehicle infernal. Un acte desesperat per evitar que un suplantador prengui el control.
L’alarma de destrucció ressona com un cant d’agonia mecànica. Llums vermells parpellegen al sostre del vehicle mentre el metall comença a tremolar. El caos esclata. Els personatges es divideixen.
Cilindro Cuadrado , tot i la seva confusió, conserva el coneixement tècnic. Com un instint gravat a foc. Ell i Marah Tinnyhorns treballen amb urgència per desactivar el sistema d’autodestrucció, mentre Thanatos i Kurukukuru kuku surten corrent a capturar els esclaus traïdors que fugen pel desert carmesí.
La tensió puja, però aconsegueixen frenar la catàstrofe. El vehicle sobreviu. Els esclaus són retinguts. I, de mica en mica, Cilindro Cuadrado comença a obrir-se a la possibilitat —difusa, incòmoda— que potser els coneix, encara que no ho recordi.
Amb la calma mig restaurada, el grup decideix anar cap al Emporio Errante , buscant descans, informació... i ajuda. La sorpresa els espera allà: el negoci de les carcasses infernals està en ple auge. S’han convertit en símbol de poder i estatus entre els infernals. Portar-ne una és com lluir una joia.

Capítol 4: Compres, calderos i lujuria

Aprofitant l'estada a l'Emporio, Marah Tinnyhorns , Cilindro Cuadrado i Elora es dirigeixen a la botiga de la Hermana Elga, la bruixa que ofereix serveis màgics a canvi de preus poc ortodoxos. Volen curar els efectes del pla infernal. El preu és alt: 500 peces d’or, una moneda d’ànima... i llençar Elora Ulldargent dins d’un calder bullent. El crit d’Elora Ulldargent ressona per tot el local, però quan en surt, suada, el miracle s’ha complert: ha recuperat la parla i Cilindro Cuadrado la memoria.
Simultàniament, Thanatos , tralari que te vi i Kurukukuru kuku fan compres estratègiques: ícor de qualitat plus, armes reforçades i una visita a EsclausRus per reclutar nova tripulació.
Amb el grup unificat i una mica més sencer, es dirigeixen al Éxtasis Infernal. Lloc de luxúria, cuina diabolica exquisita i trobades secretes. Mahadi els rep amb els braços oberts, centrant-se especialment en Marah Tinnyhorns , com si fos la favorita d’un harem ocult.
Els condueix a una sala privada. Però aquest cop, no els espera una taula ben parada, sinó una escena dantesca: cadàvers d’àngels mutilats, plomes cobertes de sang i membres escampats per terra. I assegut al cap de taula, com si es tractés del rei del malson: Bel .
"Heu alliberat Kostchtchie . Em feu servei... però no us enganyeu: fer tractes amb Maniaca Maggie us portarà desgràcia."
Amb un to fred, però fidel a la seva paraula, Bel entrega un regal personal a Marah Tinnyhorns i revela la clau per obrir El compañero : nou barres d’adamantina, la ubicació de les quals únicament ho pot saber un Sibriex.
Ell en té un, retingut a la seva fragua. Ofereix un pacte: han d'ajudar-lo a assaltar Fuerte Nudillo. O Si no, hauran de buscar un Sibriex, enfrotar-s'hi i sobreviure.
Després d’una xarla carregada, el grup declina l’oferta. Però no tot es trenca. tralari que te vi , amb el seu encant irreverent, flirteja amb Bel fins al punt que l’arxidiable, cansat de les seves pràctiques sadomasoquistes habituals, accepta una nit de sexe normatiu amb ella.
“No sabia que el sexe pogués ser… plàcid,” admet Bel , bocabadat i satisfet, mentre tralari que te vi s’estira al seu costat.

Capítol 5: Bategs antics

De retorn a Diversion , Kurukukuru kuku comparteix una nova revelació. Roja Ruth li va fer saber que el tità del Bosc Alt, aquell ésser al qual havia estat vinculat des de la infantesa, és a Avernus .
Hi ha una esperança remota de recuperar-lo. Un mag llegendari, Mordekainen , resideix a la Torre d’Urm. Segons Ruth, aquest arcanista podria posseir un cor de tità d’Eberron, capaç de fer reviure el seu antic aliat i potser restaurar la seva missió com a guardià rúnic del bosc.
El grup, encuriosit i decidit, fixa el seu pròxim rumb: la Torre d’Urm.

Qui ha robat la corona cromàtica i amb quin propòsit?
Mad Maggie o Bel amb qui acabaran simpatitzant més els jugadors?
Quins secrets pot arribar a saber un Sibriex?
Pot realment Mordenkainen oferir el cor que busca Kurukukuru? O es un parany?

Com continuarà el romance entre Tralari i Bel?