Sessio 11: La fragua de Bel
General Summary
Capítol 1: Benvinguda a l'Éxtasis Infernal
L’Éxtasis Infernal no es un simple establiment; es una experiència construïda per captivar les ànimes amb la mateixa elegància amb què es presenta un banquet. Situat enmig del l’Emporio Errante, aquest hotel i restaurant de luxe es presenta com un oasi impossible. Les seves parets canvien segons els desitjos dels hostes, convertint-se en palaus de flames dansants, illes on el mar es de lava, o biblioteques amb llibres que gemeguen quan els obres.
Mahadi va rebre personalment tralari que te vi en el seu primer dia. Amb una elegància calculada, va ser clar en el seu advertiment: "Aquí, la satisfacció del client és absoluta. No hi ha marge d’error. I recorda, tot té un preu."
Durant els primers mesos, tralari que te vi es va mostrar patosa en la seva formació com a cambrera. La seva inexperiència gairebé la condemna; els supervisors es plantejaren si seria més útil al menú que al servei. Però, després de quatre mesos d’entrenament intensiu, va superar les expectatives, guanyant-se un lloc entre el personal.
Capítol 2: El Convit dels Kenkus
El primer dia oficial de feina va ser una prova de foc. Va ser assignada a una taula privada de deu kenku, unes criatures sorolloses i incontrolables, obsessionades amb el licor que s’acumulava sobre la taula. Havien triat una sala d’aires refinats: un restaurant amb els màxims luxes dignes d’una estrella Michelin.
Els plats servits eren tan extravagants com grotescs, el menjar per als menuts eren cucs vius que els cambrers devien mastegar i regurgitar. tralari que te vi , amb mà tremolosa però ferma, i la boca ben seca, va fer la seva feina sense errors visibles.
Durant el servei, tralari que te vi va parar l’orella a una conversa a la taula del costat. Un diable vestit d’or negre parlava amb altres éssers infernals sobre qüestions perilloses:"Els contractes amb Mordekainen s’han de segellar demà, o Mahadi perdrà la seva posició davant d'ell... I ja saps com ens tracta sempre."
"D’acord, es segellaran, però que Arkhan el Cruel i Krull no descobreixin la nostra implicació."L’arribada sobtada de Mahadi va tallar la conversa:"Sobretot, recordin que això mai ha estat parlat. I encara més important: vosaltres mai heu estat aquí."
Capítol 3: La Visita d’Alt Nivell
Dos anys després, tralari que te vi ja era una de les cambreres més respectades de l’Éxtasis Infernal. Havia guanyat la confiança de Mahadi , i aquest la va assignar a un servei crític. L’amic íntim de Mahadi , l’arxidiable Rafael , es reunia amb la mismissima Zariel . La notícia havia sacsejat el personal, l’atenció al detall es va elevar fins a nivells inhumans.
La sala on se celebrava el banquet era espectacular: una rèplica d’una gran sala medieval noble. Rafael i Zariel seien a extrems oposats d’una taula llarguíssima, separats per deu metres que semblaven un abisme. L’ambient era tens i solemne, i tot el personal portava vestimentes elaborades que semblaven extretes de quadres renaixentistes.
tralari que te vi va ser encarregada de servir el plat principal. Quan Mahadi li va lliurar la safata coberta amb un dom màgic, li va xiuxiuejar amb un to melós i amenaçador:"Aquesta nit, seràs part de la història. Quan destapis aquesta safata, tots et recordaran."
Quan tralari que te vi va aixecar el dom, va revelar el cap d'una figura viva, maquillada a la perfecció per ser una replica identica de Karlach , amb la boca ben oberta s'observava que en el interior contenia una amanida exquisita. El segon plat que va entregar tralari que te vi va ser una bag of holding plena d’espaguetis a la carbonara. Rafael va esclafir en una riallada eufòrica en veure el menú, mentre Zariel no va mostrar cap emoció. L'ambient era tens.
Capítol 4: La despedida
El quart any de servei havia arribat al seu final. Mahadi va convocar tralari que te vi al seu despatx, una sala plena de mapes d’ubicacions desconegudes i relíquies de móns oblidats. Amb el seu somriure inalterable, Mahadi li va parlar amb una barreja de pesar i determinació:"Els quatre anys han acabat. Un pacte és un pacte. M’apena perdre algú com tu, però més m’apena saber que no recordaràs res del que has viscut aquí. Tot ha estat... memorable, però els secrets s’han de mantenir."
Amb això, Mahadi va agafar una ampolla amb aigua del riu Estigi i la va vessar sobre el front de tralari que te vi . Els records dels seus anys a l’Éxtasis Infernal es van esvair com fum. "Espero no retrobar-nos. Marxa amb pau."
Capítol 5: El Cor de la Fragua
Despertar a l’infern ja és prou aterrador, però fer-ho al despatx personal de
Bel , el Senyor de la Guerra, eleva aquesta experiència a una nova dimensió. Tornant al present els personatges obren els ulls envoltats de l’ambient opressiu de la fragua, situada al cor d’un volcà actiu. Les parets estan decorades amb runes incandescents que semblen escrites amb sang i foc. Des de les finestres del despatx, es veu la monumental extensió del complex: gegants de foc esclavitzats treballant sense descans amb maquinària titànica, mentre altres criatures menys imponents, com goblins i humans, es desgasten als yunques i a la recol·lecció de materials infernals fins a morir. El magma, redirigit a través de complexes canonades, es refreda i cristal·litza per extreure’n el metall infernal, un recurs essencial en la producció d’armament i maquinària de guerra.
Els supervisors diabòlics, sota una pressió constant per complir terminis impossibles, destil·len una aura de por i violència. Cada nit, els cadàvers dels esclaus que no han sobreviscut són desposseïts de carn amb sosa càustica, els seus ossos convertits en pasta per a la construcció. En un racó del complex, la zona de vendes d’armes i armadures sorprèn per la seva elegància: un Massimo Dutti infernal amb vitrines polides i simulacions hologràfiques dels productes.
És en aquest escenari esfereïdor que els personatges reben una cordial salutació del mateix
Bel , qui els ofereix pocions de curació i begudes refrescants. Amb un somriure que no arriba als ulls, el senyor de la fragua pronuncia aquestes paraules:
“Benvinguts al cor de la meva fragua, on el metall es forja i les llavors del poder germinen. Abans no digueu res, he vist en vosaltres un potencial... peculiar. Sou una oportunitat que algú com jo no pot desaprofitar. Esteu d’acord?”
Quan els personatges es miren entre ells, dubtosos,
Thanatos revela que ha estat en contacte amb
Bel a través d’un medalló que porta temps utilitzant. La revelació trenca qualsevol tensió inicial.
Bel continua:
“La balança d’aquest infern està actualment desequilibrada. Quan un poder s’alça sense control, milers pateixen. Enfrontar-se al caos és un constant perill i cada espurna genera devastadors incendis. Quina espurna sereu vosaltres? Una que enforteixi o una que afebleixi
Zariel ?”
Amb poc debat, els personatges es mostren partidaris de combatre
Zariel i ajudar
Elturel a tornar a la superfície. Amb un somriure sinistre,
Bel ofereix la seva ajuda:
“Hi ha un diable furiosament poderós que
Zariel ha condemnat per por a la seva força.
Kostchtchie pot trencar les seves files, poder fins i tot les cadenes de
Elturel . Però entrar on el tenen retingut és impossible tret que accediu a través dels portals d’Ulloch, una construcció antiga generada amb la força vital de
Vamphyr . Per activar-los, cal la sang d’un vampir primegeni.
Jander Sunstar , un vampir vinculat a la sang de
Strahd Von Zarovich , podria ser suficient. El trobareu a la Colina de Haruman.”
Encara que el grup demana informació sobre els nou artefactes que poden alliberar
El compañero com a pla alternatiu,
Bel insisteix que alliberar
Kostchtchie és una opció prioritaria. Finalment, els personatges accepten la missió i són teletransportats a
Diversion , on
Hobsniquel 2 els espera per guiar-los cap a la colina.
Capítol 6: Els Arbres Ponedors
Un cop dins de
Diversion , els goblins informen que, sense provisions, han hagut de menjar-se l’esclau cantador. Aquesta pèrdua desoladora no impedeix que el grup marxi cap a la Colina de
Haruman . @hobsniq els informa que el camí travessa els Arbres Ponedors, un bosc nascut sobre terres regades amb sang demoníaca. Els arbres negres produeixen ous que, quan eclosionen, alliberen pollastres abissals, criatures agressives i carnívores.
Conscients de l’oportunitat de aconseguir aliment, el grup prepara trampes per capturar els pollastres. Gràcies a la destresa del grup, i més especialment en la de
tralari que te vi i
Elora Ulldargent , aconsegueixen capturar 16 dels 20 pollastres abissals en poc més de dues hores. Aquest èxit els proporciona menjar per a vuit dies, però també planteja el repte de gestionar unes criatures tan agressives. Finalment,
Marah Tinnyhorns assumeix la responsabilitat de mantenir-los sota control.
Capítol 7: La Colina de Haruman
La Colina de
Haruman emergeix com una elevació sinistra al mig del pàram infernal. Banderes permanentment incendiades dels jinetes infernals onegen al vent, mentre restes d’antics cavallers petrificats i armadures buides semblen acusar els viatgers. Inscripcions en cendra i sang al terra declaren: “Traïdors”, “Mereixeu el sofriment etern”, “Culpables”. Més aterrador encara, arbres sinistres suporten cossos empalats que gemeguen sense parar, les seves veus ressonen com un eco etern per tota la colina. Aquests condemnats es mantenen mig vius gracies a estirges que els van injectant sang constantment.
Marah Tinnyhorns , moguda mes per la curiositat que la compassió, posa fi al sofriment d’una d’aquestes ànimes, provocant l’atac de dues estirges les quals elimina ràpidament. A continuació, utilitza l'encantenri "Parlar amb els Morts" per obtenir informació:
1. Què ha passat aquí? “La guerra.”
2. Quin paper hi tenies tu? “Vaig participar en la croada de Zariel.”
3. Què va provocar que acabessis empalat? “Volia sobreviure.”
4. Quan va ser l’última vegada que vas veure Haruman? “Ahir.”
5. Té algun punt dèbil Haruman? “No.”
Despres de les 5 preguntes, el cos cau finalment en el desitjat descans, i el grup es dirigeix cap al cim de la colina. Allà, entre els empalats, troben
Jander Sunstar . Malgrat el seu estat desgastat, els mira fixament tret que el diferencia dels altres condemnats amb els ulls totalment en blanc.
Quins secrets de Mahadi i l’Éxtasis Infernal han quedat amagats en la memòria esborrada de Tralari?
Quina influència tindran Zariel i Rafael en els esdeveniments futurs?
Serà Bel un aliat crucial per al grup? Quin paper jugarà?
Que li ha passat a Jander Sunstar, serà capaç d’ajudar-los a accedir als portals d’Ulloch?
Podrà el grup mantenir-se unit enfront de les proves cada cop més dures?
